Si sap què ha de fer, per què no ho fa?
Hi ha un fenomen molt curiós que passa en moltes cases.
N'hi ha prou amb dir: «És hora de vestir-se» per a que aquell dibuix esdevingui de sobte l'obra més important de la història de l'art.
La motxilla encara està oberta.
La roba t'espera al llit.
I t'ho penses de nou:
"Però com pot ser que sàpiga perfectament què ha de fer... i encara no ho fas?"
2. Spoiler: Saber ≠ Fer
És que saber-ho i fer-ho són coses diferents.
Saber què fer és tenir el mapa. Començar a caminar és una altra habilitat.
Quan parlem de nens, el desenvolupament cerebral, les emocions, la motivació, els hàbits i les funcions executives estan implicats en una cosa o una altra.
3. El mateix comportament pot tenir moltes explicacions
• El teu cervell potser encara no està preparat.
• Potser no saps per on començar.
• Pots trobar la tasca enorme.
• Potser estàs evitant una emoció desagradable.
• Potser simplement no hi ha una rutina consolidada.
• I sí, de vegades també pots estar desafiant o transgredint una norma.
4. La idea clau
Des de fora, totes aquestes situacions semblen exactament iguals: un nen que no fa el que li han demanat.
Però per dins no tenen absolutament res a veure l'una amb l'altra.
I si la causa canvia...
L'ajuda també hauria de canviar.
5. I què faig?
No hi ha una estratègia única per a tothom.
L'eina adequada depèn del motiu pel que no s’està fent la tasca.
Un cop entenem què està passant, ve la següent pregunta: com et puc ajudar?
Alguns exemples en traços generals:
- Si no sap quin és el seu primer pas, potser necessitarà que el facis visible.
- Si s'oblida de la seqüència, el suport visual probablement l'ajudarà més.
- Si sempre discutiu la mateixa rutina, un acord o contracte previ pot ser útil.
- Si perd la noció del temps, una alarma o temporitzador pot marcar l'inici.
- Si la tasca és massa gran, dividir-la en petits passos normalment facilita començar.
No hi ha cap estratègia que funcioni per a tothom. La clau és triar l'ajuda que respon a l'obstrucció que tens davant.
En els propers articles i vídeos veurem quan és convenient utilitzar cadascuna d'aquestes eines i com aplicar-les de manera pràctica a casa.
6. Conclusió
Entendre per què es produeix un comportament no vol dir justificar-lo.
Vol dir saber on intervenir.
Al final, l'objectiu no és criar nens que obeeixin quan hi ha un adult davant seu.
L'objectiu és ajudar-los, mica en mica, a desenvolupar les habilitats que algun dia els permetran dirigir el seu propi comportament. I l'objectiu també és no cremar la casa en el procés 😉
Una abraçada i cuida't,
Comentaris