La Mort i la Infància #Part 3: Comprendre la Mort

Cada etapa del desenvolupament en nens/es acostuma a anar vinculada a la seva capacitat de comprendre i interpretar el món.

La comprensió de la mort i el llenguatge que s'utilitza per a parlar d'ella depén del grau de capacitat del nen/a per a entendre que:

# 1. La mort és irreversible.

Quan va morir l'avi dels meus fills, un adult amb molt bona intenció li va dir al meu fill de 8 anys que el seu Nono "havia marxat". El meu fill emva mirar interrogantm pensant "li expliques tú o jo?", al final, es va girar i li va respondre amb compasió: "Perdona, el meu Nono no ha marxat, s'ha mort. Es que no tornarà, ho sento".

# 11. La mort és el final del camí.

És cert que hi ha múltiples creences del que succeeix després de morir, religió, espiritualitat, física quàntica... Però per entendre completament el concepte de la mort en la realitat en que vivim i ens desenvolupem, s'ha d'entendre primer que, malgrat el que sentim i creiem del que succeeix després de la mort, això no passa en el pla físic, en la nostra realitat. Jo puc creure que qui ha mort ha anat al cel, al Valhalla, es reencarna, es converteix en estrella o que la seva energia es transforma per a formar part de l'univers, per exemple. Pero el que sí és segur, és que ja no pertany a aquest mòn tal i com l'hem conegut i concebut fins ara (a la persona morta), i aquí resideix la sinceritat en l'explicació i l'aprenentatge al respecte.

# 111. La mort és innevitable.

De la mateixa manera que ho és el canvi. La vida és dinàmica: comença, es desenvolupa, i acaba. I és cóm passem aquest temps vius, el que fem, cóm ho fem, cóm estimem i quant estimem, el que és l'essència. Allò important. La resta és palla. Aquesta veritat fonamental és un dels millors aprenentatges que podem regalar a les criatures, sobre tot en un context en el que posem el pilot automàtic i vivim el dia a dia entre pantalles, feina i obligacions sense estar atents als detalls. Estima molt i bonic. A tú i als altres. La resta són distraccions.

# 1v. Causalitat.

Entendre les causes de la mort és una de les fases que tots hem de passar per a transitar el dol. Per a entendre-ho és important explicar des de que són menuts que les persones moren, i perquè ho fan. Sense drama, sense angoixa, perquè la nostra vivència i com ho transmetem involucra (una altra vegada) les neurones mirall, les que regnen en l'aprenentatge per observació. Imagina que a m'aterroritzen les aranyes, vaig pel camp amb els meus fills i em trobo una aranyeta, aparto a la meva filla angoixada com si fos una taràntula de tres metres. És possible que els petits "entenguin" a partir d'aquí que les aranyes són potencialment perilloses, i s'instal·li el mecanisme de la por associat a elles.

Per a sintetitzar, les etapes en el desenvolupament mental i conceptual de la mort, a grans trets i com a mapa general, són les següents:

0-5 anys

No hi ha cap concepte de la mort, els nens a aquesta edat són pensadors literals, però sí perceben com se senten les persones que els envolten, si estan tristos, contents...

6-8 anys

El nen comiença a comprendre que la mort és irreversible, però només pot pensar en la mort d'altres, no en la pròpia.

9-12 anys

En aquesta etapa apareix la consciència de la pròpia mort.

Des dels 13 anys.

El concepte de la mort és el mateix que el d'un adult encara que s'enten com un fet naturalment llunyà.

Preguntes i Temors dels nens/es respecte a la mort

Tens un post al respecte a La Mort i la Infància # Part 2: Principals Preguntes.

Recursos per a tractar el concepte de mort i pèrdua

Cada edat, necessitats i capacitats del nen/a requereix d'un llenguatge diferent, és necessari que adaptis la forma d'expressar-te al seu moment evolutiu. Però és important que no l'infantilitzis, ser sempre sincer (tant amb el que es coneix com amb el que no) i comunicar-se des de la calma i la serenitat.

Per a consultar recursos, contes, webs i guies sobre la mort i el dol et deixo l'enllaç al post La Mort i la Infància # Part 4: Recursos, on podràs consutar material recomanat per a treballar la mort i la pèrdua.

Una abraçada!